9 de juny de 2008

EL TIEMPO PASA Y NOS VAMOS PONIENDO VIEJOS...

Com diu la cançó de Pablo Milanés hi ha díes que et dones compte que els anys van passant inexorablement.

Enguany en faré quaranta-cinc i el meu fill gran ja s'ha matriculat a l'autoescola. El petit en fará passatdemà deu "dos númerus" com diu ell.

Poc a poc anem creixent també d'esperit i donc gràcies als Deus per poguer-ho veure.

1 comentari:

Carme ha dit...

Ja ho veus: l'edat no perdona... l'únic consol que em queda és que això ens afecta a tots: rics i pobres. Ànims!!!