17 de novembre del 2008

HOMENATGES, RECONEIXAMENTS I FILLS IL·LUSTRES


Aquest passat diumenge vaig assistir al reconeixament que es va fer al cementiri en record del trentè anniversari de la mort del Josep Fusté.

El Fusté va ser un bon home, jo vaig tenir la sort de coneixer-lo i d'anar amb ell d'excursió per aquestes muntanyes, tot i que jo era encara un nen, tenía 14 anys quant va desapareixer, ( mai més ben dit), en tinc un molt bon record. L'enrenou que va provocar la seva desaparició i la que es va organitzar per buscar-lo tot i que no el van trobar. No va ser fins cinc mesos després que un soldat va trobar el seu cadàver a la devesa d'Arbolí.

El Fusté va ser anomenat Fill Il·lustre de la Vila aquest setembre passat i deu ser el fill il·lustre mes homenetjat dels últims temps.

Fa cinc anys vaig assistir al 25è anniversari de la seva mort, una projecció d'un video on una colla llegien escrits seus a la Devesa d'Arbolí, la mateixa colla que es mirava el video. Enguany al 50è anniversari de l'Escola també es va convertir en un homenatge al Fusté, Per Sant Miquel el plé extraordinari de l'Ajuntament per nomenar-lo fill il·lustre un altre homenatge amb l'assistència de la colla de sempre i aquest diumenge al acte de record altre cop la mateixa colla.

Vaig assistir al acte del cementiri com a Regidor de l'ajuntament i he de reconeixer que va estar força bé i va ser molt emotiu. Tot i que la colla era la mateixa aquesta vegada s'hi va afegir la Coral Floc que va interpretar la Vall del Riu Vermell, feia un dia clar amb un vent molt suau de seré que deixava clar que la tardor a Alforja de vegades es una bendició. Es van llegir un parell de escrits del homenetjat i es van explicar alguna anécdota del personatge, també es va fer resaltar la coincidència de la data del seu enterrament amb el cantant Belga Jacques Brel i va sonar "Ler plat pays", el só de la canço, la llum de tardor i el vent suau a la cara van anar estovant els sentiments dels presents, algú deixava caure un llágrima tot plegat força emotiu, per acabar la coral va interpretar l'himne nacional de Catalunya,.. va ser llavors quanta un servidor se li va posar la pell de gallina, ja ho deia al començament, un acte força emotiu.