Van ser molts llocs, ciutats, pobles, poblets i particulars els que li van retre homenatge. Sense anar més lluny al carrer Sant Joan de Reus a una de les cases de la ruta modernista hi havia una enorme senyera amb un crespol negre que dit d'altre banda lluïa mentre els atrefagats reusencs mostraban una total indiferència.
Va ser ahir a la tarda que passant per la Plaça del Mercadal vaig veure l'homenatge que un grup d'Alforgencs habien fet al President mártir. Em vaig quedar uns segons aturat devant la foto quant per la porta del costat va sortir una veïna británica que em va mirar com dient, "que fot aquest aquí?". Com sol dir un amic meu,.. " Que pesat es ser català, sempre explican-te, sempre justifican-te".
2 comentaris:
Andreu tens tota la raó en le Cansament de la indentitat Catalana però recorda que si no et tu qui crida que ets català ells no ho faran pas mai per tú
I a més amb tanta creuada mediàtica de televisions, radio dels capellans i diaris com els de l'atremon i el senseraó, tot plegat cada cop que aquests paios obren la boca més català en semto,
Per cert dimarts vaig tenir la desgràcia de escoltar la Cope i el senyor Federico despotricant del senyor Companys, de veritat que el tinc que felicitar senyor Fede, perquè cada cop que vostè el va insultar (i mira que no van ser pocs) més admiració vaig sentir per aquest senyor. De veritat que pallassos com aquests si no hi fossin els tindriem que crear perquè son uns gran impulsors del catalanisme.
Doncs em sembla una iniciativa fantàstica pel fet de ser un homenatge senzill però altament emotiu.
Visca els catalans i catalunya!
Publica un comentari a l'entrada