Al ple d'avui el grup de CiU ha presentat una moció per adherir-se a "La dignitat de Catalunya" l'editorial conjunta que es va publicar a dotze diaris la setmana passada. Jo com a Regidor he votat en contra i he sigut l'únic que ho ha fet.
He votat en contra per que crec fermament que aquesta editorial és senzillament una mena de genuflexió als espanyols per que no retallin encara més l'estatutet, cosa que d'altre banda posaria als partits espanyolistes que ara formen el tripartit en una mena de travessia del desert.
Estic segur que el govern n'estava al corrent i que segurament va ser el mateix govern qui va donar l'ordre a uns diaris que están subvencionats per poder subsistir.
La via estatutària està consumida, estic cansat d'haber de demanar permis als espanyols per a fer qualsevol cosa, si seguint totes les normes democràtiques, aprovació del 90% del Parlament de Catalunya, aprovació a Las Cortes Españolas, (amb la consequent retallada), aprovació al Senado i votada afirmativament en referéndum, ara resulta que enacara ens el retallen més,.. ja sel poden quedar.
LA DIGNITAT DE CATALUNYA, ÉS L'INDEPENDÈNCIA.
12 comentaris:
La dignitat de Catalunya, com la dignitat de tots els pobles del món, consisteix que es respecti la seva voluntat sobirana expressada en les urnes.
A dia d'avui, la voluntat sobirana de Catalunya, expressada en les urnes, és el seu Govern i el seu Estatut.
El dia que la independència es manifesti com la voluntat sobirana a Catalunya, serà el dia que la dignitat de Catalunya resideixi en la seva independència.
Aquest dia encara no ha arribat. Per tant, la dignitat de Catalunya, a dia d'avui, no és la seva independència.
Jo també crec que despres , del teatre de tots els polítics i el tribunal vers l'estatut, ara comença a esser hora de la independència, i aixo es el que molts catalans començan ha expressar amb les consultes .
VISCA CATALUNYA
Benvolgut primer anònim/a;
Que el govern de Catalunya hagi sigut la suma de tres partits és democràtic i no tinc res a dir-hi.
Que aquest govern acepti un estatutet retalladet que ens posa de genolls devant dels espanyols, també és democràtic ja que es va aprobar per referèndum.
Lo que no tinc tant clar és que la dignitat de Catalunya sigui la comdemna a que ens envia aquest estatutet i aquest govern.
No totes les victories democràtiques son dignes per un pais, (l'historia està plena d'exemples).
Parlant de democràcia, per quan un referèndum vinculant per la independència de Catalunya?,. a no, que aixó nomès ens ho pot deixar fer el govern espanyol i la seva constitució.
salut.
Sóc el primer anònim.
No puc contestar a la teva pregunta de para quan un referèndum vinculant perquè no està en la meva mà aquesta resposta. Tampoc és necessari per a saber la voluntat popular: és suficient amb que guanyi les eleccions un partit independentista, igual que va ser suficient que els republicans guanyessin les eleccions municipals per a instaurar la II República Española. Lamentablement, el independentismo català porta una càrrega d'individus, aïllats però molt escandalosos, les ximpleries dels quals llencen per a enrere a l'electorat. Si jo fossi independentista(que lo sería si fuera catalana, porque creo con sinceridad que Catalunya puede llegar a ser mejor que España), primer escombraria bé el pati; igual que, si fossi home, abans de res em desmarcaria clarament dels masclistes perquè no em confonguessin amb ells. Clar que per a això fa falta un exercici d'autocrítica que -y aquí la hemos jodido!-no és precisament divertit.
L'editorial defensa la dignitat de Catalunya en aquest moment, no en hipotètics futurs. El Tribunal Constitucional pot danyar aquesta dignitat i els mitjans periodístics responen, EXCLUSIVA I PUNTUALMENT EN AQUESTES CIRCUMSTÀNCIES ACTUALS, en defensa d'aquesta dignitat de Catalunya. Cadascú és molt lliure de donar-lo suport o no. Jo sí ho comparteixo, per a aquest moment i aquesta circumstància.
Entenc que rebutges l'Estatut perquè forma part d'un procés que requereix el permís del Tribunal Constitucional espanyol; però aquest mateix procés és el sistema en el qual et mous en l'actualitat, començant pel propi consistori d'Alforja, triat dintre del marc de la Constitució espanyola. És un sistema perfectament legítim i, repeteixo, recolzat en la voluntat sobirana del poble. Les proclames i les consignes són folklore, com tots els adults sabem, i la veritat: la idea que dius de que unes eleccions democràtiques no siguin dignes, em sona una miqueta perillosa.
Convenceu a Catalunya, guanyeu en les urnes i no haurà Tribunal democràtic en el món que us posi en dubte. Sempre ho dic: es així de fàcil, i és indiferent que es faci en el marc de la Constitució espanyola o en el de la de Pernambuco.
Benvolgut anònim:
Anem a pams.
Segeuixo creient que confons legalitat amb dignitat, però cadascú creu lo que vol.
Que quant la majoria dels catalans vulguin ser independents el camí ja no tindrà volta enrera, amb aixó estem d'acord i que la independència no es demana si no que és proclama, (que crec que és lo que vens a dir), penso exactament igual que tú.
En quant a lo d'escombrar el pati, aquí no hi estic d'acord,al meu entendre és el gran error del independentisme dels últims 20 anys. Mentre no siguem independents no si val a dir que hi ha independentistes bons i dolents o que de dretes o esquerres.
He vist com independentistes d'esquerra no volen sentir ni parlar d'altres independentistes per que son de dretes i prefereixen pactar amb espanyolistes només per que son d'esquerres, (mare meva quin lio).
Durant guerra civil un bandol volia fer la revolució i després guanyar la guerra i a l'altre bàndol van decidir que era millor guanyar la guerra i després fer la seva revolució, adivina qui la va guanyar la guerra. ( aixó no és cap guerra, que no em malinterpretis, pero si una batalla política)
Al meu entendre l'editorial no defensa la dignitat de Catalunya, en tot cas defensa l'estatutet devant de l'inminent retallada del constitucional i de pas la supervivència dels partits que ho han encomanat, (els del govern), i la veritat és que ho han aconseguit, Zapatero ahir mateix canviava el seu discurs a les Cortes devant l'oposicio.
Aquesta polémica del sistema i voler canviar-lo és molt sentida. No sóc un antisistema, només sóc independentista i ´l'única eina que tinc es fer política és la que hi ha, les altres formes de lluita no les contemplo.
salut.
Molt bé tot i és lògic que desaprovis al PSC i al PSOE, perquè ets de l'oposició. I és lògic també que, des d'aquest punt de vista, no donis suport l'editorial.
Però, per altra banda, et remeto al procés que pot ser el més semblant, el d´Escocia:
http://www.europapress.es/internacional/noticia-escocia-quiere-celebrar-referendum-independencia-inglaterra-20091130174725.html
Com pots veure, i com ja t'he dit, per a iniciar un legítim procés d'independència primer cal tenir el suport dels votants: aquest és el cas del govern nacionalista d'Escòcia.
El cas del govern actual de Catalunya, igualment legitimat pels votants, és no-nacionalista. Per tant, no ha iniciat un procés de indepencia, sinó un Estatut. El govern de Catalunya es el representant legítim de Catalunya i la dignitat de Catalunya és, abans de res, el respect al seu govern, sortit de la voluntat del poble soberan.
Com bé es diu avui en el blog de Esquerra d´Alforja: per sobre de tot, democràcia.
La dignitat de Catalunya no és el que tu diguis ni el que jo digui, sino el que digui la majoria. L'últim que ha dit la majoria és aquest Govern i aquest Estatut.
Potser tens un concepte de dignitat més subjectiu que el meu, però no sé si t'has parat a pensar que en les democràcies, la dignitat del poble i la legalitat són el mateix, perquè la legalitat la tria el poble.
No confonc gens. Et confons tu: les guerres les guanyen els que tenen més armes, no els que han fet revolucions abans o després. Els francesos, en 1789, van fer primer la revolució i després no només van guanyar la guerra civil als monàrquics, sinó que van conquistar tota Europa. Amb la revolució russa de 1917, el mateix.
Em sembla absurd que culpis a la República d'haver perdut la Guerra. És perfectament sabut que tot el feixisme europeu donava suport a Franc amb armament i altres coses, mentre que la República va ser abandonada a la seva sort. Absurda i injusta la teva afirmació, per tant
I per escombrar el pati no em refereixo a independentistes d'esquerres o dretes. Em refereixo a xenòfobs, ignorants i ressentits en general, que hi ha massa i, ja t'ho he dit, dissuadeixen als votants assenyats.
Salut.
(Sóc l´Anonimo 1 i 4)
(Franc=Franco)
sinfo, podem discutir fins a l'infinit i la veritat no em vé de gust.
Per tú la dignitat és una cosa,per mi és una altre, cap problema.
Que passis un molt bon nadal per la messeta.
salut.
Moltes gràcies. Igualment.
la Dignitat de Catalunya, o la publicació sociovergent de tot plegat. Des de el meu punt de vista,i sobre tot des de les muntanyes jo ho veig així, això no deixa de ser una pantalla de fum per distreure la gent. Això cada cop mes em recorda l'anècdota de la pastanaga i el conill que mai la pot agafar. Si parlem de tot plegat que tots van a una però qui son tots, convergents i socialistes res mes, i els demés no opinen de tot plegat. Jo estic amb tu Andreu la millor dignitat es trencar les cadenes de la capital de la colònia.
No sé si a lo mejor a estas alturas ya te darás cuenta (o no) de que el tratamiento dado por el T.C. al Estatut es un insulto grave a la nación catalana, se esté o no de acuerdo con el contenido del propio Estatut.
Ese era el sentido del editorial y ese era el sentido de apoyar al editorial. No estaba en cuestión la independencia o la no independencia, sino la dignidad. Era lo que el momento requería y no tenía nada que ver con que cada uno apoye una opción independentista (o no) para Catalunya. Ni siquiera tenía que ver con que el Estatut te parezca (o no) una mierda.
Por eso, por ejemplo, apoyó el editoral el Avui, cosa que a algunos de tus colegas -los que son analfabetos funcionales, que no son pocos- de los Bat Blogs los dejaba flipando.
¿Y ahora qué? Porque los analfabetos funcionales susodichos irán a la manifestación, digo yo. ¿Y no es lo mismo ir ahora a la manifestación que haber apoyado el editorial en su momento? ¿o será que ahora, en el bonito mundo de los analfabetos funcionales, lo supermolón es la dignidad de Catalunya y hace unos meses lo supermolón era decir que somos tan pero tannnn, taaaannnnn indepes que el editorial nos parece una mariconada?
Menuda gentecilla, ésa con la que te juntas. Son la versión catalana de la falange española y de las jons.
Y ahora vas y, si te da la gana, eliminas este comentario. Eso sí, si me vas a contestar en plan educado y tal, mejor no me contestes, que me da mucha grima.
Mejor que lo borres. Cap problema, Andreu.
Publica un comentari a l'entrada