Aquest estiu s'han complert els 70 anys de la Batalla de l'Ebre on com tothom sap van morir milers de joves defensant la república. Encara avui en día centenars de cosos estan escampats per la Terra Alta i donats com a desapareguts, les seves families tenen tot el dret a saber-ho i la societat en general a honorar la seva memòria.
Els espais on es va produïr la batalla están amenaçats per un parc eòlic, de 200 molins més alts que la Torre agbar de Barcelona però hi ha un moviment, (la Plataforma en Defensa de la Terra Alta) per que aquests espais i les seves restes humanes, tinguin una sortida digna.
Tal com van fer els aliats a Normandía on van declarar l'escenari de la batalla patrimoni de l'humanitat, estaría correcte fer el mateix amb l'escenari de la Batalla de l'Ebre considerada per molts historiadors l'antesala de la II guerra mundial. Els rusos a stalingrad, els alemanys a Montecasino, ni els americans a Omaha Beach, ni els francesos a Verdun, ni els japonesos a Okinawa... Només nosaltres, els catalans, a l' ebre, amb els nostres heroïs... som capaços de posar-hi molins de vent,.... quin pais.
Imatge presa aquest estiu al Cucut, turó situat entre un petit triangle entre la carretera de Vilalba a la Fatarella, la de Corbera a la Fatarella i la de Corbera cap a Mora, al voltant del que es coneix com a “Coll de Cosso” on no en va quedar ni un, els cosos encara son allí.
Per finalitzar, una canço que sentia sovint cantar a la meva mare en aquesta versió, l'interpret es nordamericana,.. aixó ho fa més bonic, si mes no.
1 comentari:
Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la .George Santayana (1863-1952)
115 dies mès de 100.000 morts ,no son per passat pàgina
Publica un comentari a l'entrada