Com diu la cançó de Pablo Milanés hi ha díes que et dones compte que els anys van passant inexorablement.
Enguany en faré quaranta-cinc i el meu fill gran ja s'ha matriculat a l'autoescola. El petit en fará passatdemà deu "dos númerus" com diu ell.
Poc a poc anem creixent també d'esperit i donc gràcies als Deus per poguer-ho veure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja ho veus: l'edat no perdona... l'únic consol que em queda és que això ens afecta a tots: rics i pobres. Ànims!!!
Publica un comentari a l'entrada