HUMOR EN BLANC I NEGRE

Navegant per l’internet he descobert a un tal René Maltête, un fotógraf francés (1930-2000) al que defineixen com “fotógraf humanocòmic” la seva peculiar visió de la vida m’ha sorprés i agradat tant que he pensat en compartir-ho amb vosaltres.

Maltête es un fotógraf de lo cotidià però des del seu punt de vista particular. El seu genial enfocament fa que l’escena més quotidiana es converteixi en un divertit moment i fer aixó amb la rutina diaria té, em sembla, molt de merit.

Fixeu-vos bé amb les seves fotos, res és el que sembla a primera vista.

Disfruteu-les.

El bodeguer es converteix en ampolla

Va posar l'intermitent?


Presó oberta?

Bogada familiar?Formidable incendiQuin fred,.. ara torno!Silenci, es treballa.Descarregant foratsSens dubte el nen és fill seuM'ha semblat veure un bonica sireneta...Sense comentaris

"TRABAJAMOS POCO PERO BIEN"

Hi ha publicitat que no deixa de sorprende, i de ben segur que els hi deu funcionar.

DE COM NO ES FAN LES COSES.

Ahir donant un tomb pels diaris digitals que miro normalment em vaig trobar un confidencial que parla d'un Regidor de les Borges, es veu que l'home ha escrit un article a la revista del partit amb unes faltes d'ortografia terribles, ( cosa molt comú entre els catalans que no hem estudiat en català, que encara som molts).

El diari digital en questió es el directe.cat dirigit pel meu admirat Oriol Junqueras i tot i que el partit al que pertany el regidor, PSC, no es sant de la meva devoció trobo que hi ha molta mala llet en l'escrit i aprofiten per lligar-ho amb el català del President Montilla,...lleig.

Aquí teniu l'enllaç de l'article: http://www.directe.cat/puntdemira#el-psc-no-te-vergonya-8540


Personalment trobo que aixó es un bon exemple de com no es fan les coses, tant del regidor en questió, un abans de publicar en una revista hauria de fer-se fer una correcció i de com es lintxa a un regidor de poble per que no sap escriure bé el català.


Aquest es l'article de la polémica.

ATAC DE SINCERITAT

Al petit comerç de vegades les informacions es donen de la manera més artesanal i molt de tant en tant el botiguer te atacs de sinceritat com aquest.

Esero que tanta sinceritat li hagi probat al botiguer viatger.

JESUS - INTERRUPTUS

Hi ha disenyadors que s'ho huarien de fer mirar, en que deuría estar pensant el "pajaru" que va disenyar aixó?

EL CARRER DE LA FORD

Fa uns dies es va aturar devant de casa un cotxe de la Guardia Civil i em van preguntar "la calle de las cruces?", després de romiar un instant vaig suposar que era el carrer de les creus o la pujada del cementiri i així els hi vaig indicar.

Avui he mirat al google maps el plànol d'Alforja i he descobert que als pobres guardies els hi vaig indicar malament el carrer ja que segons Google aquest carrer es diu "Carrer de la Ford", sempre es bo saber-ho. També existeix una "calle de Nou" i el "carrer del barrano" si es ue no sabem on vivim.

Mostra un mapa més gran

EL GANIVET DE STARS WARS,...!!

L'autèntic ganivet Jedi Ginsu, anunciat a Teletienda.





No cal afilar-lo mai i a més està disponible en diversos colors.

RESULTATS DE L'ENQUESTA

S'ha tancat el termini per poder votar a l'enquesta sobre l'aplicació de les normes d'us intern de la piscina i ha guanyat l'opció que considera que s'han d'aplicar les normes de la manera més restrictiva. No es la meva opció però és la majoritària entre els que han votat.

Gràcies a tots per la vostra participació,.. properament farem el sorteig del pernil entre els votants.

ELLA FITZGERALD

Una de les meves aficions és el jazz i amb ell l'Ella Fitzgerald, sens dubte una de les veus més reconegudes, era capaç de cantar en tres octaves, vocalitzava com nigú ho ha fet mai i improvisava junt amb els mestres del Jazz com si la veu fos un intrument més.

En aquest video es veu com darrere de les improvitzacions d' Oscar Peterson al piano, Herb Ellis a la guitarra i Roy eldridge a la trompeta entra ella i com si rés improvitza amb la veu sobre el tema de Duke Ellington "It don't mean a thing" disfruteu-lo.

GRAFITTI AMB GRÀCIA.

Avui m'ha sortit la meva vena "de camioneru"

"Ah! ojalà la meva dona fos així de "guarra" "

LA TERRA ES RODONA

Aquí en teniu la demostració.

ACUDIT

Por una lengua común y universal en la unidad de destino,.. o alguna cosa així

tret d' e-noticies.

S'HA COMPLERT LA SENTÈNCIA...!!

Com ja vaig explicar en un post la setmana passada hi havía un platan del passeig que havía gosat posar-se al ben mig de lo que ha de ser el nou carrer que va des del Passeig fins a Mare de Deu de Puigcerver paral·lel a la cooperativa i com semblava estava sentenciat de mort per tal atreviment. Després d'uns dies avui s'ha complert la sentència i l'arbre en questió ja no molestarà més als pobres constructors que fan honradament la seva feina.







L'execució no ha estat fàcil i ha portat tot el matí de feina, han tallat les branques més grosses fins que només ha quedat el tronc i després de dinar han acabat la feina deixant el futur carrer ben net.










Les restes del delinqüent encara es podien veure aquesta tarda al lloc del succés. Esperem que aixó serveixi de lliçó als demés arbres del passeig i que no obstrueixin més el camí del "progrés" del poble, sobretot el progrés urbanistic, esclar.

ENQUESTA

He penjat una enquesta, ja hi podeu votar que no dona massa feina i a més a final de mes sortejarem un pernil entre els votants,...jejejeje.

MERCAT MEDIEVAL D'ALFORJA

Diuen que lo que comença bé només pot acabar bé i si no ho diuen, ja ho dic jo.

El divendres el Regidor de turisme i promoció económica va convocar una reunió de voluntaris per preparar el mercat medieval, va ser una reunió curta els temes feien vía a esbadinr-se i es respirava molt "bon rotllo". Mentre es repartien les feines entre els voluntaris, em va cridar l'atenció que en aquella sala hi havía gent d'Esquerra, del PSC, de CiU, de l'Associació de Dones i fins i tot de l'Urbanització Portugal, jo personalment no havia vist mai una reunió de gent de tanta diversitat tant política com cultural a Alforja, era el millor dels pressagis alló, passes lo que passes el mercat medieval d'Alforja ja era un éxit.

Els voluntaris suant la cansalada, mai millor dit

El voluntari Josep Viñas donant un tomb

CUMPLIR LA LLEI I ARBRES SENTENCIATS

Aquest dissabte passat el meu pare que circumstancialment es desplaça amb cadira de rodes va voler que el portéssim a fer un tomb fins la Plaça de Dalt per poguer veure com estava decorat el poble en motiu del mercat medieval. Acompanyat per la meva mare que encara que forta té setanta-set anys van enfilar el passeig camí del centre del poble.

Al arrivar a l'alçada del bloc nou que hi ha devant la cooperativa no van poguer baixar l'escala que fa la vorera ja que aquesta està en obres i van haver de tornar cap a casa ja que es vàren donar compte que no seríen capaços ells sols d'arrivar fins a la plaça. Em van explicar lo que havía passat al arrivar a casa i llavors varem obtar per anar fins al Parc a passejar una estona.


Lo fotut del cas, que ja ho és en si, és que a les obres d'acondicionament de la vorera del nou edifici no s'ha tingut en compte fer un baixador per que les cadires de rodes, cotxets de crios o simplement la gent que porta crosses hi puguin accedir amb més comoditat ja que aixó ho obliga la llei.









Al observar les obres un es dona compte que les voreres dels nous carrers que s'han creat i que encara no tenen nom son de només 80 cm d'ample lo que farà com a mínim una aventura transitar per ells quant es creuin dues persones o simplement hi vulgui circular un cotxet de nens o una cadira de rodes. Per últim sembla que hi ha un altre plataner del Passeig que ha quedat sentenciat ja que és al ben mig del carrer.




Un que és de bona fé, està segur que el Sr. Regidor d'Urbanisme el señor Salvador Taverna farà l'impossible per fer cumplir la llei, o no.

Del arbre haurem d'esperar un miracle per que se salvi que ja som prou grandets per saber que "poderoso caballero es don dinero", potser es produirà el miracle, ves a saber.

PEP BASSAS

Aquesta setmana vaig llegir que en Pep Bassas ens va deixar per culpa d'una leucemia. Tot i no coneixer-lo personalment, el vaig veure varies vegades al seu poble, Seva,on la familia de la meva dona hi tenien una casa . Era un tipus baixet amb una melena abundant i sempre somreia, l'imatge em va quedar gravada.

Jo el vaig veure en acció amb el seu BMW blau i blanc a "La Trona" un tram del Costa Brava del 88 i era un espectacle veurel creuar el cotxe. Va arrivar a ser campio d'espanya de ral·lis i campio d'Espanya de turismes en circuits. Ha mort amb 47 anys, que descansi en pau.

LA MAMOLADA

Randy Mamola es un pilot de motos que va trionfar durant la década dels 80 i principis dels 90, no va ser campió de res però es va convertir en un pilot carismàtic pels aficionats. Les seves actuacions sempre anaven acompanyades d'espectacle tant dintre com fora de la pista i aixó als aficionats ens encantava.

Durant el G.P. de Itralia del 1985 al circuit de Misano Adriático va obrir gas massa aviat al sortir d'un tomb i lo que era inevitablement una "sortida per les orelles"(sortir disparat pel d'amunt del manillar), Mamola després de varis equilibris impossibles va poguer controlar la moto. Des de les hores quant un pilot fa alguna cosa semblant, es diu que ha fet una "mamolada"

EL BOB MARELY

Bob Marley, el seu verdader nom Robert Nesta Marley, va neixer el 6 de febrer de 1945, a Nine Mile, una petita localitat al nord de Jamaica.

No podía imaginar que arrivaria a convertir-se en un dels mites musicals ddel segle XX. El destí de Bob Marley fou els barris pobres y miserables.

Va tenir gran influència en la seva vida la religió Rastafari, barreja de profecies bíbliques, filosofía naturista i nacionalisme.

Gran Bob, pobres els seus pulmons, ens va deixar el 1981 per un cáncer de pulmó.

Un dels seus éxits més sonats va ser Could you be loved del 1980, enjoy.

ELS DIRE STRAITS

Era l'any 1.977 quan quatre nois de Londres van unir-se amb la idea de fer realitat el somni de les seves vides: tenir una banda de rock amb la qual tocar la música que a els els agradava.

Corrien per aquells moments els temps del punk, en els quals semblava més dignificat que la gent toqués malament, una cosa que al nostres nois no els agradava molt.
I, no es sap com, van conseguir uns dinerets per poder gravar la seva primera maqueta, mentre anaven d'actuacció en actuacció pels locals londinenses que volien recuperar el so més tradicional en contra del punk.

Aquella maqueta va ser donada pel baixista del grup a un disk-jockey de la ràdio, anomenat Charlie Guillet, que, impressionat per la qualitat musical, no va dubtar de radiar-la amb insistència, insistència que es va veure resposta per multitut de telefonades de oients de l'emissora que volien saber quins eres aquells nois que tant relaxaven les seues oïdes al costat del xirriant i esperpèntic punk. Dire Straits acabaven de nàixer

Aquest video correspon a l'any 1978, en knopfler està joveníssim i deu ser una de les seves primeres actucions.

LA JANIS

JANIS JOPLIN neix ni mes ni menys el mateix any que : LOU REED, GEORGE BENSON, MICK JAEGGER, KEIT RICHARDS, JIM MORRISON . . .i justament 3 mesos després de JIMMY HENDRIX, amb el que compartiria un destí fatal : Si HENDRIX va morir un 18 de Setembre de 1.970, dies més tard un 4 d’Octubre ens deixava : JANIS JOPLIN, que si les drogues no s’aguesin creuat en seu camí el passat dia 19 de gener hagués fet 65 anys.

Gràcies a la magia del iutube podem admirar-la. Fixeu-vos amb els músics que l'acompanyen, semblen els personatges d'Escoby-doo

MÉS

Clica sobre l'imatge per veure-la més gran